Aquest dimarts es feia públic un estudi de la prestigiosa consultora AC Nielsen sobre les tendències de consum, el que sol considerar-se com un veritable termometre de la situció econòmica de la família tipus. Els catastrofistes llegeixen l'informe i destaquen que el creixement de la despesa és la més baixa dels últims set anys.
Tot i la pujada d'alguns productes bàsics, l'estudi també indica algunes tendències: Es produeix un efecte substitució dels productes frescos (més cars) cap a aliments envasats, i les marques blanques guanyen terreny.
No obstant, s'incrementa la despesa en productes no bàsics, com la perfumeria. Un altre segement que sol ser indicatiu de la situació econòmica és la dels productes electrònics d'oci. Així, la venda de pantalles planes de televisió va pujar un 85% i la de consoles (se'n van comprar 2,2 milions a tot l'Estat) més del 60%.
Desacceleració del consum? Segurament, però també un accelerat canvi d'hàbits de compra
La fira gironina dels saldos (Firarebaixa) ha tancat edició amb menys visitants i, asseguren, que un menor volum de vendes. Segons els comerciants presents a la mostra la despesa mitjana ha passat de 130 euros a 105 euros. El mateix dia que Firarebaixa fa balanç, el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya assegura que les vendes en període de rebaixes han augmentat un 8%, per sobre les previsions de creixement incial del 5%. Que a la fira gironina s'hagi venut menys no significa necessàriament que es comencin a notar els símptomes de crisi i d'una contenció del consum. D'una banda, el preu mitjà dels articles tèxtils ha baixat els últims anys. A més, podria ser que la majoria de consumidors hagués decidit fer la despesa abans d'un final de rebaixes on, tot i trobar articles més barats és més difícil trobar aquell que vols o de la teva talla. Molts sectors, quan fan manifestacions públiques sobre l'evolució del seu negoci, acostumen a queixar-se i a lamentar-se. Si la pròpia Confederació de Comerç admet un creixement de les vendes per sobre les previsions, les coses no deuen anar tant malament.
Les dades d'atur fetes públiques ahir confirmen el final brusc del cicle expansiu de la construcció, el que ha provocat la pujada de la desocupació dels últims anys. A més,en la situació actual d'incertesa i el fre inversor de les empreses davant la dificultat per accedir a crèdit, fa preveure que la resta de sectors no podran absorbir els aturats de la construcció. Les dades també assenyalen una situació dramàtica: l'atur creix pràcticament el doble entre el col·lectiu immigrant.
Estem parlant d'un col·lectiu que, majoritàriament, es mou en la banda baixa d'ingressos i que, per tant, s'ha vist molt més afectada per la pujada de preus dels últims mesos.
Precisament ahir, Caixa Catalunya (qui si no), feia públic un informe en el que constatava que l'encariment dels productes de consum habitual supea la inflació general i de les distorsions que això podia generar de cara al futur.
El conseller delegat del Sabadell va destapar la caixa dels trons a finals de la setmana passada en una conferència a Esade en la que apostava per processos de fusió entre les caixes d'estalvi de menor dimensió. Sobre aquest incident, reflexionava Marcos Lamelas, de l'agència Efe, en un interesantíssim article que publicava Diari de Girona (Les caixes catalanes i el vestit nou de l'emperador) en el que ens recorda la profunda relació entre algunes d'aquestes entitats i els poders públics (partits polítics). Tal i com diu Lamelas, "Catalunya és l'única comunitat autònoma amb deu caixes d'estalvis i mentre a la resta d'Espanya s'han fet fusions creant grans grups com a Galícia, Comunitat Valenciana o Andalusia, el tema és tabú entre els catalans.
Cap servei d'estudis ni universitat publica treballs acadèmics explorant la possibilitat d'una fusió de caixes catalanes i la classe política en tot el seu espectre eludeix el tema com si fos la pesta".
Tot i que Lamelas té raó, la seva reflexió es basa únicament en termes econòmics. Les caixes d'estalvis han tingut un creixement espectacular en les dues darreres dècades i han demostrat la seva eficiència. Caldrà veure com respondran ara a l'escenari que s'ha començat a plantejar en les entitats financeres. D'altra banda, hi ha la seva obra social, normalment molt vinculada al territori i autèntic element diferenciador d'aquestes entitats.
Una altra característica, aquesta negativa, és la seva transparència. És cert que en els darrers anys s'han fet passos endavant, però encara queda molt camí per recòrrer. Molts bancs m'han convidat a seguir en directe la seva junta general d'accionistes, però les assemblees generals de les caixes -moltes d'elles impulsades per diputacions provincials- es segueixen fent a porta tancada.
Més elements al debat, els aporta el professor d'Economia Gonzalo Bernardos. En un article a El Periódico, (Al rescat) preveu que en els propers dos anys alguna de les grans caixes acudiran al rescat d'algunes de les més petites davant la seva «escassa capacitat creditícia», a més d'«un problema de gestió».
Els últims mesos de cada any estan marcats per la presentació dels pressupostos de les diferents administracions públiques. Són documents de vital importància, perquè marquen les prioritats d’inversió i les xifres concretes que es destinaran a cada projecte. Per les seves magnituds, els pressupostos més importants són els de l’Estat i el de la Generalitat. En ambdós casos, s’inclouen partides d’inversió per a les comarques gironines que ronden els 420 milions d’euros, en el cas de l’Estat, i els 370 milions d’euros en el cas de la Generalitat.
En un moment en què el dèficit d’inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya és més que evident, la presentació dels pressupostos de l’Estat va ser mirada amb lupa i va generar un allau de reaccions. A Girona, les dues patronals i la Cambra de Comerç van mostrar la seva preocupació, fins i tot indignació, per la insuficient previsió d’inversió.
En canvi, quan es van presentar els pressupostos de la Generalitat, cap agent social –ni organitzacions empresarials ni sindicals– n’ha fet una lectura en clau gironina. Només tenim la valoració dels partits del govern –positiva– i de l’oposició –clarament negativa–. Amb una classe política viciada pel control que exerceixen els partits, cal que les organitzacions civils facin un pas endavant i es converteixin en un referent per als empresaris i treballadors als qui representen. Com a ciutadà reclamo que m’expliquin perquè les comarques gironines reben una inversió inferior al seu pes econòmic i poblacional en el conjunt de Catalunya.
En els últims mesos diversos estudis constaten que el salari mitjà a casa nostra estan baixant. Quin és el motiu? El secretari d’Estat d’Economia, David Vegara, posava fa unes setmanes un exemple: Imaginem una economia amb tres habitants en la que només treballa una persona amb un salari de 2.000 euros mensuals, quantitat que seria equivalent al salari mitjà. Si una segona persona accedeix al mercat laboral amb un salari de mil euros, el salari mitjà baixa un 25% ( de 2.000 a 1.500 euros). Si la tercera persona també treballés i obtingués una remuneració de mil euros mensual el salari mitjà d’aquesta economia baixaria en un 33%.
Quina economia preferim? Una on només treballa un terç de la població o una amb plena ocupació? Opto per la segona.
En els darrers anys, la població activa s’ha incrementat de forma espectacular, especialment gràcies a l’arribada d’immigrants. No obstant, la taxa d’atur es manté estable, el que significa que s’han aconseguit crear molts nous llocs de treball. El problema és que s’ha creat molta ocupació en sectors amb baixa qualificació, el que ha fet baixar el salari mitjà.
Segons les patronals, segueix faltant mà d’obra, especialment tècnics intermitjos i també llicenciats en especialitats com les telecomunicacions. Aquest dèficit genera un buit en feines i sectors ben retribuïts.
A Espanya, l’escolarització mitjana de la població adulta és de nou anys, molt lluny dels 13 dels Estats Units o dels 11 dels països més avançats de la UE. I segur que aquesta situació també s’ha de reflectir en el nivell salarial. I més quan aquí tenim ha un excedent de llicenciats en sectors en els que no hi ha demanda.
Publicat a Empresarial Girona
La Càtedra Cambra d’Empresa Familiar, amb seu al Parc Tecnològic de la UdG comptarà amb un Observatori Econòmic Local. Tot i que el projecte encara s’ha d’acabar de definir, ja s’ha anunciat i representa un pas endavant. La societat, les empreses, el mercat de treball, l’economia gironina tenen especificitats pròpies i calen més estudis que ajudin a explicar alguns dels nostres problemes i potencialitats.
En els últims anys s’han fet esforços per part de diferents entitats per potenciar estudis locals. La Cambra de Comerç publica un informe de conjuntura anual, Pimec una anuari anual de la pime catalana amb abundant informació de Girona, els API i Promotors presenten un estudi de preus de mercat, Aenteg analitza la situació de les TIC, la FOEG publicava fins fa uns mesos (ja fa prop d’un any!) un informe estadístic trimestral, etc. No obstant, alguns dels millors informes sobre l’economia gironina encara ens arriben de fora, com ara l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, l'econòmic de "la Caixa" o l’estudi sobre l’Estoc de Capital de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i el BBVA.
En l'última entrada apuntava que abans de fer reivindicacions salarials caldria estudiar bé els resultats de les pimes gironines. Hi aquí va un indici irrefutable. Segons l'Informe Anual de Recaptació de l'Agència Tributària corresponent a l'any 2006, Hisenda va recaptar a Girona 450 milions d'euros en concepte d'impost de societats, un 37% més que l'any anterior. Al seu torn, la recaptació de 2005 sobe els beneficis empresarials va ser un 12% superior a la de 2004. És evident que aquestes dades apunten un creixement dels guanys molt superior al que han experimentat els salaris o els costos laborals a casa nostra.
L'informe d'Hisenda assenyalar que els impostos directes representen el gruix més important del recaptat a Girona, tot i que en els darrers anys aquest capítol ha anat disminuint per les diverses reformes fiscals. D’aquesta manera, l’IIPF va suposar un volum de recaptació de 683 milions d’euros el 2006, un 19,2 per cent més. Cal assenyalar també l’augment de recaptació en les retencions practicades sobre els fons d’inversió (+202%), que cal atribuir la millora dels mercats borsaris durant el 2005.
Aquells que vulguin verue l'informe complet el trobaran a l'apartat d'estadístiques de www.agenciatributaria.es
Quan arriba l’estiu i apareixen els diferents indicadors del mercat de treball, alguns representants sindicals s’afanyen a destacar l’elevada temporalitat i precarietat que hi ha a les comarques gironines. Segurament la situació del mercat laboral no és la ideal, però caldria analitzar amb cura les dades per veure que les coses no van tant malament.
En primer lloc, caldria dir que no sempre es pot equiparar temporalitat amb precarietat. Volguem o no, a les comarques gironines, el sector turístic té un pes específic molt important. I això significa estacionalitat. Perquè tot i que s’ha aconseguit atreure turisme durant bona part de l’any, el gruix de visitants ens continua arribant als mesos d’estiu. Per donar-los un servei adequat cal reforçar les plantilles en períodes que van dels dos als quatre mesos. I aquests contractes poden ser precaris en quan a condicions –com passa amb molts indefinits– o no.
Tot i la importància de la contractació estacional, Girona va ser els mesos de juny i juliol la demarcació catalana amb més percentatge de contractes indefinits. En el que portem d’any les comarques gironines són, en tot l’Estat i en termes relatius, les que més contractació fixa han creat. No nego que ens queda camí per recòrrer i acostar-nos a la mitjana europea, però també és cert que s’estan fent els deures.
Altres indicadors, com l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al juny d’aquest any, constatava un increment interanual de l’atur del 27% en un any a les comarques gironines. L’increment del nombre d’aturats és espectacular. Però també ho és que el nombre de treballadors amb feina ha augmentat en 13.900 persones: S’han creat més de mil lloc de treball mensuals en el darrer any. Per tant, el responsable del creixement de la desocupació és l’increment de la població activa, que no ha pogut ser absorvida pel mercat de treball. Paradoxalment, els empresaris es continuen queixant de la manca de mà d’obra preparada en determinats sectors.
El procés de reagrupament familiar de molts immigrants arribats els últims anys farà créixer encara més la població gironina en el futur. Davant d’aquesta situació caldria que sindicats, patronals i administració treballessin per evitar aquestes paradoxes.
El debat de la temporalitat va sovint associat al dels baixos salaris. En els darrers mesos, els sindicats majoritaris estan portant a terme campanyes reclamant un salari mínim de mil euros. Un dels arguments de la seva reivindicació és que el nivell de beneficis de les empreses creix molt per sobre els costos salarials. L’argument és vàlid en el cas de les grans empreses cotitzades però caldria fer una anàlisi més extens i veure com es traslladen aquestes dades en el conjunt d’una economia, com la gironina o la del conjunt de Catalunya, formada bàsicament per microempreses.
Les seccions d'Economia de tots els mitjans estan capitalitzades els últims dies per la volatilitat de les borses davant el temor a una crisi hipotecària.
Us adjunto una guia publicada pel diari Deia sobre aquesta qüestió:
1. Què són les hipoteques "subprime"?
Són aquelles que comporten un elevat risc d'impagament. Els préstecs "subprime" (que ja representen el 15% del deute hipotecari a EUA) pertanyen majoritàriament a individus que tenen un pobre historial creditici o no en tenen, encara que les característiques del préstec (per exemple, deute sobre valor de l'immoble) són també analitzades per a catalogar-lo d'alt o baix risc.
2. Quines condicionis suporten aquests préstecs?
A) Aquest segment de mercat resulta de gran interès per a les entitats financeres, les quals, amb la finalitat de compensar el plus de risc, incrementen el preu de les "subprime" en almenys un 3-4% enfront de les "prime" o de millor qualitat. En alguns casos, les condicions freguen la usura atès que no existeix un mercat transparent de préstecs "subprime" i els prestataris no tenen poder de negociació.
B) Aquests préstecs suporten un tipus d'interès ajustable, que comença sent molt baix per atreure als clients, per posteriorment incrementar-se ràpidament. Els problemes, tal com es comença a veure, deriven del fet que molta gent ha accedit a préstecs per damunt de les seves possibilitats, ja que algunes entitats han arribat a analitzar la capacitat de repagament basant-se en les primeres quotes, quan les condicions financeres del préstecs no són les més dures. En altres casos, la falta de control ha fet aflorar el frau (la gent declarava majors ingressos sense que els prestamistes ho comprovessin) i generar impagats a les primeres de canvi. Les esmentades entitats financeres confien que el valor dels immobles seguirà creixent i així estar cobertes en cas d'impagament.
3. Qui origina aquests préstecs?
Les entitats més actives històricament en aquest segment han estat entitats independents, com ara Countrywide Financial, New Century, Accredited Home Lenders o Washington Mutual. Els bancs comercials tradicionals, en la seva majoria, no han estat protagonistes directes en aquest segment de mercat ja que el seu negoci està basat en els "prime" o hipoteques de menor risc. No obstant això, l'alta rendibilitat del segment de les hipoteques d'alt de risc ha arribat a atreure finalment a alguna entitat de gran mida, com HSBC o Citigroup.
4.Què passa després amb els préstecs?
Els bancs d'inversió (Lehman Brothers, Bear Stearns) compren els préstecs a aquestes entitats originadores per posteriorment agrupar-los en bons de renda fixa estandarditzats i, per tant, susceptibles de negociació en mercats de valors (el que es coneix com "titulització"). Aquests bons resulten d'interès per a inversors institucionals i hedge funds que intenten treure un plus de rendibilitat a costa d'assumir un major risc. Gràcies als diners rebuts, els originadors poden seguir augmentant la seva activitat, ja que del contrari, no tindrien capacitat financera per finançar totalment tots els préstecs que concedeixen.
5. Quins problemes poden sorgir?
Recentment, com que la morositat ha estat en mínims històrics per la bona marxa del país (i en concret, del sector immobiliari), el mercat semblava absorbir fins ara totes les titulitzacions, el que ha fet que els criteris a l'hora de concedir els préstecs s'hagin relaxat. El principal problema resideix que els bancs d'inversió tenen dret a tornar als originadors els préstecs que ja hagin patit impagament d'algunes quotes durant el procés de titulització. Això genera una falta de liquiditat en els originadors que han de recomprar-los, la qual cosa ha portat a més de vint entitats a declarar-se en bancarrota.
6. És tot això transcendent?
Hi ha opinions contradictòries. Bancs d'inversió suposadament afectats per aquesta crisi (Goldman Sachs, Bear Stearns) no mostren signes de flaquesa en els seus comptes de resultats i els seus directors financers neguen, de moment, qualsevol contagi a l'economia. Altres personalitats, com Alan Greenspan, han mostrat la seva preocupació. Segons l'antic president de la Reserva Federal, una crisi al mercat hipotecari podria afectar greument al consum de les famílies per la menor accessibilitat al crèdit d'aquestes si les entitats financeres endurissin els paràmetres de concessió de préstecs. Això podria desencadenar una època recessiva, ja que el consum representa dos terços del producte interior brut d'EUA. Al seu torn, existeix el temor que les forquilles dels préstecs titulitzats (per exemple, hedge funds), passin per dificultats i arrosseguin a altres mercats.
És difícil quantificar per ara l'impacte real d'una potencial crisi, pel que caldrà esperar per veure si hi ha més mar de fons que el que el mercat ha anticipat o si per contra tot es queda en un ensurt.
