Dos empresaris gironins, Jordi Cuxart i Joan Gurt, han recuperat la mítica marca catalana de motos Ossa. Fundada per la família Giró, problemes econòmics van obligar a tancar-la el 1985. De moment ja han presentat un prototip de trialera. Al darrere hi ha gent amb talent: l'enginyer Josep Serra "Xiu" (ex Gas Gas, entre d'altres)i l'expilot campió del món Marc Colomer. Talent gironí al servei d'un projecte que neix amb la intenció de fabricar a Girona a partir de 2010. Entre els projectes que tenen en ment, hi ha la tornada a la competició, i la producció d'una moto de carretera amb estil vintage. Tornarem a veure alguna cosa semblant a la OSSA Yankee?
En temps d'incertesa i crisi al sector, aquests agosarats emprenedors sembla que tenen les idees molt clares. Cuxart i Gurt, han triat ser actors i no espectadors. Que tinguin sort. Per cert, val molt la pena la seva currada pàgina web.
De la jornada d'ACC1Ó a Girona em quedo amb alguns detalls. D'entrada, amb l'excel·lent ponènica del mestre de cerimònies, Xavier Marcet, conseller delegat de la consultoria d'Innovació LTC Project, que va posar el dit a la llaga de moltes empreses, que s'escuden en l'actual crisi per explicar la seva situació, quan en realitat ja la tenien a dins. I va donar alguns elements, bàsicament preguntes, perquè les empreses s'autoavalussin per fer front a la situació. Marcet, com molts dels que han viscut i treballat als EUA, va posar algun exemple de la seva capacitat per regenar-se davant la dificultat. També va recordar que moltes de les grans multinacionals americanes es van crear en moments de crisi profunda, com General Motors, fundada en la primera crisi de l'automòbil, o la logística Fbex, durant la crisi del petroli dels anys 70.
Però no cal anar als EUA per veure empreses rellevants sortides de la crisi. I a la jornada en vam tenir dos exemples molt propers. El primer, Casademont, la càrnia gironina nascuda de l'esperit de Jaume Casademont, que als anys 70 va decidir convertir el seu obrador en una gran empresa amb voluntat d'exportar a Europa. Eren temps de crisi, i a Europa van tardar a arribar-hi, però es van posicionar entre les principals empreses del sector a Espanya. Avui exporten als 5 continents prop de la meietat de la seva producció. I ara estan a punt de fer un pas de gegant, amb l'entrada en fase de producció d'una maquinària revolucionària,que accelera de 8 setmanes a només 24 hores el procés de curació de l'embotit (a la imatge el protopip ideat per Casademont amb l'IRTA i Metalquimia).
I finalment, Miquel Juncà. El fabricant de gelatines de Banyoles, nascut a la postguerra espanyola, per l'empenta de tres germans que van trencar amb dos cents anys de tradició familiar –venien d'una nissaga de músics– per dedicar-se a obtenir col·làgen de les restes de les pells de les adoberies que proliferaven a la ciutat en aquella època. Avui, són una de les principals empreses del món del seu sector i pioners en l'obtenció de col·làgen de salmó salvatge en una planta que han posat en marxa a les Illes Feroe.
Fa uns dies, al Valor Afegit del 33 els van fer un reportatge que val força la pena.
Poc després, en Marc Sureda, un emprenedor excompany del Diari de Girona, m'ha fet arribar novetats sobre la seva empresa, WATTPIC, que constaten les paraules de Serret. WATTPIC es dedica a la posada en funcionament de sistemes de seguiment solar amb "efecte veleta" que permeten reduir significativament el cost de generació de l'energia solar. WATTPIC –amb seu al Parc Tecnològic del Vallès i infraestructura de desenvolupament a Cassà i Llagostera– ha estat present fa uns dies en una fira a Hamburg, aquesta setmana es posiciona al mercat australià i d'aquí a uns dies viatjaran a California. Un exemple d'una pime amb una vida relativament jove i plenament internacionlitzada.
Demà al DdG trobareu informació sobre la jornada d'ACC1O... Algunes de les coses que s'hi han dit les podeu veure ja al blog de la Trina Milan
En els darrers mesos he escoltat molts empresaris dir que no volen que l'administració faci res per ells; és més, arriben a dir que millor que no faci res, que si els deixen fer a ells i sense traves les coses anirien millor. És una posició de màxims, derivada de moltes de les traves que s'han trobat per posar en marxa alguns projectes. Avui, però m'agradaria destacar dos projectes que s'han posat en marxa des de la Generalitat, que crec que poden ajudar els empresaris, emprenedors i futurs emprenedors.
El primer és el portal INICIA. Es tracta d'un web perquè emprenedors i empresaris rebin el suport necessari durant tot el procés de creació, creixement i consolidació d'un proejecte empresarial. En aquest sentit, és remarcacble l'esforç per incloure un "banc de casos", on es recullen les experiències d'emprenedors.
El segon, és InterAcc1ó, unes jornades itinerants que arriben a la seva segona edició i que passarà pel Parc Científic i Tecnològic de Girona el proper 7 d'octubre. És un punt de trobada entre professionals d'empreses, emprenedors i experts. Us linko el programa de la sessió de Girona, del que destacaria el debat que mantindran Adriana Casademont, gerent de Casademont, SA, i Miquel Juncà, director d'Estratègia i Internacionalització de Miquel Juncà, SA.
En el suplement Economia i Empresa de Diari de Girona d'avui publiquem una entrevista amb Dídac Lee. Em quedo amb una frase sobre el fet d'emprendre: "no m'agrada donar consells per què cada cas és diferent, però segons la meva opinió hi ha dues claus: la passió i ser humil". En el mateix suplement, tres pàgines més endavant fem referència a un estudi d'Adecco, que assenyala que pràcticament la meietat dels aturats catalans es planteja fer una oposició, mentre que només el 30% consideraria autoocupar-se i establir-se com a autònom o crear una empresa. Divendres a la nit, en un programa de TV Girona, el vicepresident de la Cambra de Comerç Jaume Fàbrega, assenyalava les dificultats que tenen els empresaris i del poc reconeixement social que tenen. Explicava que en un acte amb estudiants d'Empresarials, quan va preguntar quans volien ser empresaris només un va aixecar la mà. Espero que no ens convertim en un país de funcionaris. Fan falta empresaris per crear llocs de treball. Dídac Lee parlava de passió. Enllaço dos videos d'empresaris gironins apassionats d'un sector, el de la moto, que no passa pel seu millor moment i que, a diferència del dels cotxes, no sembla ser considerat estratègic.
RIEJU
GAS GAS
