Fa gairebé 3 anys, el 30 de juny de 2007 estrenava aquest bloc. A partir d'ara, amb versió (espero) millorada, el podreu seguir al nou domini oriolpuig.net
Pensava en fer un post sobre la jornada «Com pujar la vostra empresa al tren de les tecnologies?» que es va fer ahir a Girona, però Miquel Duran s'ha avançat i avui ja en parlo a Diari de Girona. Un dels protagonistes de la sessió va ser Joan Torrent (Cervià de Ter, 1970), autor de la primera tesi doctoral que es va llegir a la Universitat Oberta de Catalunya i la primera a tot l'Estat que parlava sobre economia del coneixement.
Torrent va mostrar-se crític amb la relació universitat-empresa, fins al punt d'assegurar que "si de gran vull ser catedràtic avui estic perdent el temps: el que hauria de fer, perquè és el que es valora, és treballar per publicar en revistes científiques". Miquel Duran el replica assenyalant que «cal no oblidar que a les universitats s’hi crea coneixement avançat, que es pot transferir via convenis, contractes o creació de spinoffs».
El debat és llarg, però aquests dies, preparant un reportatge sobre la indústria biotecnologica, m'he adonat de la intensa relació público-privada en aquest camp. També he pogut llegir una conferència que recentment ha fet el Dr. Enric Julià, director de l’Institut Químic de Sarrià. Es mostrava crític amb la retallada d'ajuts del Govern central en I+D+i, alhora que apostava per exigir resultats a la inversió pública en recerca, quelcom que assegura que ara no passa. Resulta curiós i desconcertant que dins l'Europa dels 27 Espanya ocupi una posició de lideratge en coneixement amb una meritòria cinquena posició pel que fa a publicacions científiques i, al mateix temps, es trobi a la cua de la innovació ocupant el dinovè lloc. ««Invertir un 0,55 del PIB d'Espanya sense un incentiu innovador és una dilapidació que no pot suportar cap país», deia Julià. En aquest sentit, va insistir en les profundes diferències entre científics –tècnics que desenvolupen la seva carrera professional en organismes públics– i tecnòlegs –persones que amb la mateixa formació treballen per a empreses–, que es concreten en la forma de desenvolupar la seva labor investigadora. Els primers busquen principalment el reconeixement acadèmic; els segons tenen com referència un producte del mercat i el seu objectiu és aplicar-li la seva idea creativa fins aconseguir un altre producte «codificat» millorat.
Recupero un video de Sies TV de fa pocs mesos, en el que Joan Torrent ja avançava algunes de les tesis que va explicar en la conferència d'ahir.
Els funcionaris també cobren en especies. Com a mínim els del departament d'Acció Social a Girona, a qui el delegat territorial, Josep Viñas, ha regalat un paraigua. Ho ha denunciat la UGT en el que considera un mal exemple de gestió pública. Hi estic d'acord. Més enllà del preu (irrellevant en el conjunt del pressupost que maneja el departament), és una qüestió de formes. Una conselleria com Acció Social ha de fer merxandatge?
La notícia es coneixia el mateix dia que el Govern català llançava un nou portal (més diner públic) que agafa el nom d'una campanya-lema del PSC. I per als amants de fiscalitzar els comptes públics, el d'ahir va ser un dia rodó: El DOGC publicava un anunci del departament de Governació en el que contractava, de cop, 1.116 subscripcions d'un diari per més de 300.000 euros. Més diner públic per quadrar comptes d'una empresa privada.
I tot plegat a mig any d'unes eleccions....
Que una empresa presenti un expedient concursal (antiga suspensió de pagaments) no pot ser mai una bona notícia, i més quan prop del 90% de les concursades acaben amb la liquidació de la companyia. Els mitjans anem publicant estadístiques al respecte, i solem donar noms d'algunes empreses concursades quan creiem que tenen una rellevància, pel seu volum d'activitat i treballadors. Les nostres fonts, els butlletins oficials, treballadors i sindicats i, a vegades, la pròpia empresa que, en un exercici de transparència, vol explicar els seus plans per revertir la situació i tranquil·litzar els seus proveïdors i clients i la plantilla.
La setmana passada vaig rebre una comunicació de l'Institut Català del Suro en la que informava que "el fabricant de taps sintètics australià NuKorc amb seu a també als EEUU i Catalunya (Martorell) està en suspensió de pagaments amb un deute de 4 milions de dolars. Actualment les seves vendes de taps estaven al voltant de 600 milions l'any, tot i que el seu potencial s'havia duplicat amb la seva última inversió l'any 2006 al Sud d'Austràlia (Pooraka)".
Hem de recordar que l'ICSuro és un consorci públic, presidit pel secretari d'Indústria de la Generalitat, que integren tres departaments del govern català (Innovació, Agricultura i Medi Ambient),la patronal surera Aecork, el Consorci Forestal de Catalunya, les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, l'Ajuntament de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Cassà de la Selva, la Universitat de Girona.
És feina d'un consorci públic explicar el malament que li van les coses a la seva competència? Que una empresa amb delegació a Martorell faci suspensió de pagaments alegra al departament d'Innovació, Universitats i Empresa?
El sector surer ha estat un exemple de cooperació, de bones pràctiques de cluster, d'investigació, d'innovació.... És un sector industrial amb llarga tradició a les comarques gironines i, durant molts anys, motor de del desenvolupament econòmic de molts municipis i comarques. El producte que ofereixen les seves empreses és d'una qualitat excel·lent.
No crec que recorrer a pràctiques informatives explicant com de malament li va a la comptència plastificada ajudi a difondre les virtuds del seu producte. Puc arribar a entendre que ho faci una empresa privada o patronal, però mai un consorci públic finançat amb diners de tots.
FOEG i Pimec han consensuat una candidatura única en les eleccions a la Cambra de Girona. Amb tota probabilitat, la seva proposta per omplir les 46 vacants al ple de la corporació acabara prosperant. Dels 46 candidats, només 5 són dones, és a dir poc més del 10%. És la constatació que queda molta feina per fer en el reconeixement de la dona en l'àmbit de l'empresa. Tot i que hem avançat molt des d'aquella fatídica data del 8 de març de 1908, quan van morir 129 dones en l'incendi d'una fàbrica tèxtil de Nova York (la tragèdia va donar origen al Dia de la Dona Treballadora), queda molt camí per recorrer. Fa pocs dies, parlava amb Esther Casademont, autora amb Mar Galtés, de El timo de la superwoman, sobre les dificultats de les dones en l'àmbit laboral. El seu llibre hauria de ser lectura de capçalera per a tots els homes i per als directius d'empresa. Avui, dos de cada tres llicenciats de la UdG són dones, quantes arribaran a càrrecs de responsabilitat? Segur que els seus companys tindran més probabilitats. Com a societat hem de fer una reflexió per eliminar els obstacles que frenen la carrera professional de moltes dones. En temps de crisi no ens podem permetre aquesta pèrdua de talent!
Per acabar, algunes estadístiques, facilitades pel sindicat de tècnics tributaris Gestha, i una altra recopilada per la UGT de Catalunya a partir de dades de l'última Enquesta de Població Activa.
Les caixes de Girona, Sabadell, Terrassa i Manlleu han fet pública la seva nova marca comercial, Unnim . Carles Puigdemont ha estat el primer en adonar-se de la similitud del nou logo amb el de Terra. Vosaltres mateixos podeu jutjar.
A Girona es van convocar l'any passat tres vagues que van ser seguides per 58 treballadors, que van sumar 1.320 hores de feina perdudes. Ho diu un informe de la patronal CEOE fet públic aquests dies. Qui i com ho compten? Suposo que les vagues les controla Treball (en el Butlletí d'Estadístiques Laborals apareix un recompte). Ara bé, qualsevol que segueixi mínimament la informació recordarà que a finals de novembre a Girona hi va haver una jornada de 24 hores en el sector de la construcció (uns 20.000 ocupats), que va tenir un seguiment majoritari a les grans obres d'infraestructures. Anteriorment, treballadors de Torraspapel i Aconda també van fer vagues per reivindicar solucions als seus problemes laborals.... Informes com el presentat per la CEOE no fan res més que desacreditar el seu autor, i la seva font.
Llegir el BOE et depara algunes sorpreses. L'última, en el butlletí publicat dilluns passat. Una ordre del ministeri de Sanitat que inscriu i declara "d'interés social" la "Fundación Marquesa de Balboa Ancianos Solitarios Venidos a Menos". Llegeixo amb estupor la finalitat de la fundació, entre altres hi ha atendre i cuidar "a pobres vergonzantes" i "ancianos solitarios venidos a menos" que "vivan con personas a quienes estorban" o "en residencias que tienen deficientes condiciones de higiene y en donde ademas les traten mal". A més, preferentment la fundació atendrà "primero a las mujeres, y preferentemente a las que tuvieron una buena posición, con preferencia a las personas de la condición social que tuvo la extinta Excma. Sra. Marquesa de Balboa"
És una fundació privada, i cadascú fa el que vol amb els seus diners, però declarar-la com a entitat d'interés social obre la porta a que rebi subvencions públiques. Si això passés suposaria una clara discriminació, per exemple, per la resta d'ancians en les mateixes condicions però sense el privilegi d'haver tingut una bona posició social.
La presidència de la fundació recau en la Leticia de Borbón de Rojas, i la resta de membres del patronat estan vinculats també amb la família.
Ordre del BOE
Genealogia de la Marquesa de Balboa
Genealogia de Leticia de Borbón de Rojas
Entre un 40% i un 60% dels ingressos de la premsa provenen de la publicitat. Un informe elaborat per Deloitte, destaca que la venda bruta de publicitat en premsa arribarà als 833 milions d'euros el 2009, un 25% menys que el 2008 i un 43% que fa dos anys. Per trobar unes vendes brutes de publicitat en premsa inferiors a les de 2009 cal retrocedir fins a 2000. El president de l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE), Antonio Fernández-Galiano creu que la recuperació del mercat publicitari no arribarà fins el 2015. I fins aleshores? Si han retrocedit 9 anys en ingressos i en queden 5 de travessia del desert, quin panorama espera a les empreses periodístiques? Veurem més ERO, més tancaments, més precarietat a les redaccions? De totes maneres, fer previsions a cinc anys em sembla molt agosarat. Algú el 2004 podia arribar a intuir la situació actual? La premsa segueix marcant bona part de l'agenda informativa i els continguts d'altres mitjans, però està clar amb la dinàmica actual el seu paper cada vegada serà menys. Fernández-Galiano diu que no cal caure en el catastrofisme perquè la premsa de paper no s'extingirà d'avui per demà. Això sí, recomana més creativitat a l'hora de vendre la publicitat i integrar les ofertes publicitàries de la premsa escrita i la premsa on-line. A més, creu que en poc temps les edicions per internet dels diaris aniran a un model mixt, amb uns continguts de pagament i un altre tipus gratuïts.
En temps de crisi, escoltar veus lúcides com les d'Enric González ajuda a comprendre, com a mínim, d'on venim i on estem.
L'economista gironí Joan Torrent té la virtud d'expressar-se amb claredat i de no deixar indiferent. Coordina el grup d'investigació de l'Observatori de Nova Economia de la UOC i recentment ha elaborat un estudi demolidor sobre la situació de l'economia gironina a partir d'enquestes a prop de 500 pimes. Conclou que hi ha un problema d'emprenedoria, un greu problema de formació i constata la infrautilització de les TIC. El va presentar en la jornada anual d'Aenteg, en el transcurs de la qual va debatre sobre la situació econòmica amb altres experts. Aquell dia va exposar la idea de cooinnovació com a recepta per a les mancances de la nostra economia. El concepte es basa en
1. Usar tecnologies intensivament
2. Organitzar l'empresa al voltant de la globalització
3. Capacitar els treballadors perquè siguin capaços d'innovar constantment
Torrent ho explica en una entrevista a Sies.tv, en la que, entre altres idees provocadores, insta l'Estat a deixar marxar les multinacionals. I és que segons el seu entendre, les polítiques industrials han d'adreçar-se a "fomentar el lideratge, fixar obejctius per tenir clar on vols anar i posar els instruments perquè l'economia actuï"
Torrent va participar en l'estudi Girona 2010, encarregat per la Cambra de Comerç de Girona i coordinat per Josep Lladós. Presentat el 2003, llegir-lo avui amb la perspectiva dels anys, demostra que bona part de les deficiències detectades gairebé no han canviat. Alguna de les recomanacions que feia Torrent, són plenament vigents, com ara:
"El mercat de treball basat en el coneixement de Girona s’ha d’asseure sobre un marc institucional i de relacions laborals flexible, que s’adapti al canvi provocat per la consolidació del treball en xarxa, que fomenti les capacitats emprenedores i d’innovació i que incentivi la productivitat i la formació. El resultat ha d’ésser un treball qualificat, amb capacitats d’autoprogramació i amb unes altes perspectives de continuat, enteses com una percepció positiva de treball amb independència de la rotació empresarial".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
