Humor per entendre la crisi ninja.
Adjunto una tira còmica que he trobat a geekinlove i després un video de dos humoristes britànics (John Bird i John Fortune) que fa mesos que volia penjar (té subtítols en castellà).
UGT de Catalunya va fer públic un nou estudi, en aquest cas relatiu a la Contractació del 3er Trimestre del 2008. Posa xifres a les sensacions que tenim, que la contractació indefinida va a la baixa, que l'atur augmenta, etc.
Algunes dades de Girona:
- Que s'hi fan menys contractes que la mitjana catalana en relació al seu pes poblacional (el 9.41% dels contractes per més del 10% de la població)
- Que Girona, juntament amb Lleida, han sigut les úniques dues províncies que han celebrat més contractes en aquest tercer trimestre que en el segon.
- Que és la demarcació amb més percentatge de contractes indefinits (+ d'un 16%).
Posats a ser optimistes, em quedo amb un detall: «el personal administratiu (21,7%) i el de restauració (19,1%) són les ocupacions amb un major percentatge de contractes indefinits.Aquestes dues ocupacions es situen per sobre del percentatge d’indefinits de la mà d’obra altament qualificada (16,9% d’indefinits)"
Es desmunta així un tòpic que vincula les feines que requereixen una major qualificació professional amb contractes estables i indefinits.
Aquest mateix estiu, la UGT presentava un altre estudi a Girona en el que també es tirava per terra un altre tòpic. Segons aquell informe, «les dones estrangeres que treballen en el sector serveis tenen menys possibilitats de quedar-se sense ocupació que els nacionals que treballen en el comerç».
Pot ser només una anècdota, però estudis com aquests ajuden a trencar estereotips. Hi ha frases que repetim periodistes, polítics i els propis sindicalistes, que acabem creient certes per simple reiteració.
He tornat a la feina en una setmana carregada d'actes i de presentació d'estudi i de dades. En pocs dies he pogut escoltar el conseller Antoni Castells, el mediàtic blogaire Leopoldo Abadía, el president de Pimec Josep González, el professor de la UdG Modest Fluvià, el degà dels enginyers tècnics industrials gironins Narcís Bartina i el president dels promotors Joan Antoni Prat.
Comencem pel final. Els promotors continuen entestats en què l'únic problema és financer, que no hi ha finançament per a compradors i promotors. A aquestes alçades no passaria res si admetessin que abans que la financera, aquí ja teníem una crisi immobiliària de dimensions descomunals. En la mateixa conversa, els enginyers tècnics comentaven la falta de professionals que tenen les empreses gironines. Em quedo amb una reflexió de Bartina, que més o menys deia: "Estem vivint en la societat de la immediatesa, ... tot ho volem ja... allò que requereix un esforç, un temps perquè doni fruit (com els estudis d'enginyeria) no interessa.
Pel que fa al professor Fluvià, en la presentació de l'estudi FOEG va assenyalar que pinten bastos. Molt més del que ens avisen els analistes.
Leopoldo Abadía va fer la conferència inaugural (o final, no recordo) d'un postgrau sobre finances i banca. Va explicar el que ve explicant des de fa mesos al seu blog i a tot arreu allà on el criden. El seu sentit de l'humor va despertar somriures en un auditori en el que, segur, hi havia algun comercial d'entitat financera que d'aquí a un temps intentarà vendrens un producte d'inversió que nosaltres mai entendrem, perquè ell tampoc entén....
I finalment Castells. M'agrada el conseller. Perquè fa una radiografia clara de la situació. Perquè admet que a banda de la financera hi ha una important crisi de l'economia real.I perquè és optimista (crec que execessivament) sobre les oportunitats que Catalunya surti reforçada d'aquesta siuació.
Mentre assisteixo a actes i conferències com aquests, les empreses gironines no paren de tenir problemes i les xifres d'atur posen els pèls de punta...
Però al final, al país sembla que li interessen més el futur d'una òssa a la Vall d'Aran i la televisió del cotxe del president del Parlament.
La ilustració d'aquest post està extreta de elobjetivo
Aquesta setmana hem sabut que Barcelona és una de les ciutats més cares d'Europa pel que fa als preus hotelers. Com en tot els negocis, en el dels hotels les coses estan canviant molt ràpidament.
Una de les inciatives que més m'ha cridat l'atenció últimament és Triptv. Es tracta d'una iniciativa de Sander Andreae i Marc Duijndam (antic director administrativo a Google). La idea és força simple: es tracta de gravar un video domèstic de l'habitació d'un hotel en el que t'hagis allotjat amb els teus comentaris, l'envies a triptv, i si després de visonar el teu vídeo algú reserva una habitació en aquell hotel, t'endús una comissió de la reserva.
En definitiva, s'eliminen intermediaris i s'obté un aventatge competitiu d'oferir un servei més econòmic. No és el mateix, però seria similar al que Dídac Lee va anomenar «freeeconomia" en un article publicat a El Periodico.
Fa uns dies, Camil Ros ironitzava en el seu bloc sobre la pujada del preu de les llimones (un 64% en un any) i la seva repercussió en el cost d'un gin tònic. Ahir, una coneguda multinacional ens avançava que el preu de la seva cervesa pujarà els propers mesos per repercutir en el consumidor l'increment de costos que ha tingut. És la segona vegada en pocs mesos que Heineken anuncia una pujada de preus. Si una multinacional de referència en el sector va per aquest camí, és inevitable que la resta de marques acabin per seguir els seus passos.
Per qüestions de feina, aquests dies segueixo força atentament la convenció del Partit Demòcrata. A banda de les agències d'informació i dels diaris nordamericans, m'ha cridat l'atenció l'allau de mitjans on-line i de bloggers que segueixen l'event. Segons el Partit Demòcrata, hi ha 120 bloggers acreditats a Denver aquests dies. Aquí va un llistat d'alguns d'ells:
www.ohiodailyblog.com
http://www.thinkyouth.org
http://squarestate.net
http://politicsonline.com
http://vivirlatino.com
L'avanç de les dades trimestrals del PIB certifiquen la paralisi de l'economia espanyola. Tot i que no és la més malparada d'Europa, si és la que ha registrat una major caiguda perquè en poc temps a passat de créixer a taxes properes al 3,5% o el 4% a tenir un creixement trimestral gairebé nul. Mentre Zapatero diu que no n'hi ha per tant, perquè les locomotores europees estan pitjor, des de diferents mitjans internacionals fan una anàlisi gens optimista de l'economia espanyola. En només una setmana n'hem tingut tres exemples:
Liberation: "Els dos pilars del miracle econòmic espanyol s'han enfonsat". "Després de conèixer una insolent vitalitat, el consum s'enfonsa». "El sector de la construcció es desploma». "Espanya pateix revés rere de revés", "És el mai vist en 15 anys".
The Wall Street Journal: "Els bancs espanyols s'han mantingut sorprenentment bé fins ara, però el panorama s'està entelant, especialment per a les caixes"
The Economist: “Bancarrota espanyola: Una pila d'habitatges per vendre”. “L'antiga estrella de l'eurozona declina en tot Europa”
Aquesta setmana el Banc d'Espanya ha fet un avanç de les dades del PIB del segon trimestre que certifiquen un creixement econòmic pràcticament nul. Solbes ja ens ha dit que pels propers trimestres les coses seguiran si fa no fa com ara. Reguladors, govern, periodistes econòmics, ... tots repetim les dades de PIB. Es tracta d'un patró de benestar acceptat internacionalment. Però també té (molts) defectes. Ens ho explica Alfredo Pastor (exsecretari d'Estat d'Economia ara professor de l'IESE) al més que interessant La ciencia humilde. Economía para ciudadanos.
Diu Pastor que el PIB no inclou factors com l'increment d'hores treballades, l'ansietat, la insatisfacció de treballadors i ciutadans en països avançats, «que estan àmpliament documentats».I conclou: «És molt probable que el benestar d'una societat depengui no només del volum del PIB, sinó de la seva distribució».
Encara no fa un any ens deien que teniem una economia que jugava a la «Champions League».... Com en moltes altres coses, la mesura presa per fer aquestes afirmacions distaven molt de la realitat dels ciutadans.
El Centre per a l'Excel·lència en el Periodisme, amb seu a Washington, acaba de publicar un estudi sobre la situació de la premsa als Estats Units. Les seves conclusions ja són, o seran, aplicables als mitjans de casa nostra: Menys pàgines, històries més curtes, redactors més joves, redaccions amb menys plantilla i millor coneixedora de la tecnologia i personal disposat a assumir diverses tasques.
Des del punt de vista de les empreses periodístiques, s'assenyala que els ingressos de la indústria s'estan desplomant encara que reconeixen que, gràcies a internet, l'audiència és més gran que mai. L'informe també apunta que les pressions financeres que aborda el sector han fet que els mitjans comptin amb menys editors per detectar errors.
L'estudi s'ha publicat mentre estic llegint l'interessant «El último ejemplar del New York Times. El futuro de les periódicos en papel», de Vittorio Sabadin. Abans de l'epíleg de Carlos Pérez de Rozas, hi ha un capítol on diversos experts exposen la seva opinió sobre el futur dels diaris. Només tres exemples:
John Gisby (Responsable de Media Group, Yahoo!Europa): "Si als joves de 21 anys els fan dos ofertes de treball, una en premsa tradicional i l'altra en creació i distribució de continguts a la xarxa, la gran majoria escoliira el web. Una bona manera de descobrir si una indústria està en crisi o no és preguntar-se el que un decidiria fer als 21 anys"
Piers Morgan (Exdirector de Daily Mirror): "Qualsevol diari té un gran futur a la xarxa. En 5 anys tots els períodics seran gratuits i estaran tots on-line. Quedarà premsa impresa, però es reservarà als lectors de més edat. Els menors de 35 anys llegirà els diaris a Internet".
Gavin O'Reilly (President de la World Association of Newspapers): "Els periòdics representen el segon mitjà més important del món, en termes d'ingressos publicitaris i de consum per part dels usuaris. És difícil de creure, quan s'escolten totes aquestes opinions que ens descriuen com una indústria moribunda".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
