Un dels principals grups del sector vinícola català, Codorníu, ha fet una aposta pel tap de rosca a l’hora d’envasar un dels vins tranquils produïts al seu celler Raïmat, a la DOP Costers del Segre.
Explica l'equip d'enòlegs de la firma que els avantatges del nou sistema de tancament contribueixen a l'adequada conservació d'un vi amb aromes i sabors intensos, acidesa i frescor fet pel quan van escollir el Raïmat «Vinya 27 Chardonnay» per adaptar-li aquest sistema d'obertura i de conservació del producte.
Aquest sistema és utilitzat en moltes parts del món per a la comercialització de vins de qualitat. Però a casa nostra, lliguem vins de qualitat amb tap de suro. Qualsevol altre tipus de tapament es vincula a vins de baixa qualitat.
Fa un temps, investigadors australians (una zona vinícola a l’alça) ja asseguraven que els taps metàl·lics de rosca eren la millor forma per mantenir en condicions la qualitat del vi blanc.
L’Institut Català del Suro, l’associació d’empresaris surers Aecork i la Universitat de Girona han estat un exemple de col·laboració investigadora i d’innovació aplicada a l’empresa. S’han fet estudis i s’ha treballat molt per potenciar el suro com el sistema més natural per al tapament de vins tranquils i escumusos. La feina que han fet ha permès el manteniment d’una indústria concentrada a les comarques de Girona i amb una clara vocació internacional.
Els estudis i la feina feta estan molt bé, però si venen grups com Codorníu, o altres gegants del sector que han apostat pel plàstic o la silicona (sobretot en el cas de vins joves que no necessiten envellir), és que el suro comença a perdre quota de mercat.
Seguir la via de la investigació per millorar el suro, per minimitzar el nombre d’ampolles que poden sortir «dolentes» és un dels camins per a les empreses del sector. Una altra, és que sense renunciar al seu producte tradicional, no descartin de ple altres formes de tapament.
Al final, estem parlant d’empreses i empresaris que han demostrat saber vendre. El client final ja el tenen. Simplement, es tracta d’ampliar la gamma de solucions que li ofereixen. Podem insistir en les virtuts del suro, però si un celler vol un tap de rosca o de silicona, l’empresa que tota la vida li ha venut el tap hauria de poder oferir-li. Sinó està perdent una oportunitat.
Publicat a Diari de Girona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No oblidis que el que sabem fer de veritat els industrials d'aquí és el tap de suro. El més natural i el més ecològic, perquè en la seva elaboració pràcticament no es contamina ni s'emet CO2 a l'atmosfera. No crec que pel caprici d'alguns, o per la moda que volen impulsar els que no tenen suro (bàsicament anglosaxons) haguem d'incorporar nous materials. El nostre negociat és el suro, i per això és pel que cal apostar
Totalment d'acord amb tú. El més dificil per a moltes empreses és aconseguir una cartera de clients. Un cop en tens una de consolidada i fidelitzada, és un tresor que cal mimar i cuidar. Si entre les seves necessitats hi ha productes diferents o materials nous, cal treballar per oferir-li, sense que això vulgui dir apostar i lluitar pel nostre producte tradicional.
La Marta Montalbán, directora de l'ICSuro replica el meu article amb un altre article d'opinió que podeu trobar a l'últim suplement d'Economia i Empresa de Diari de Girona:
http://www.diaridegirona.cat/servicios/suplementos/suplementos.jsp?pRef=2008031700_0_0
En l'últim paràgraf ens diu:
Per tot això, per qualitat, seguretat alimentària i per respecte al medi ambient el suro ha estat, és i seguirà essent el millor tapament que existeix, malgrat interessos econòmics i opinions tendencioses que ens pretenguin fer creure altra cosa. Un dato: el 80% d'ampolles de tot el món estan tapades amb suro. Serà per alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada