Injeccions per a curar malalties. Com ens afecten als ciutadans les operacions concertades dels Bancs Centrals

El Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels EUA han tornat a injectar als mercats una important suma de diners. A causa de la crisi subprime, els principals bancs centrals han realitzat injeccions multimilionàries de liquiditat en els últims mesos. Com ens afecta als ciutadans? Ramon Aragonés ho explica en un extens article a Invertia, que intentaré resumir.

- D'on surten els diners? Ni dels dels contribuents ni dels pressupostos dels estats, sinó de les reserves d'aquests bancs centrals. Aquestes reserves s'obtenen dels diners que els bancs dels diferents estats han d'ingressar de manera obligatòria per llei en els corresponents bancs centrals

- Així, les injeccions de capital que fan la Fed o el BCE no suposen en realitat un augment de la liquiditat de la massa monetària que circula sinó simplement es tracta d'uns diners que canvien de mans

- Aquests diners no són a fons perdut sinó que els bancs centrals els ofereixen a les entitats financeres privades amb un venciment determinat que en la majoria dels casos no supera el mes.

- Amb les injeccions de capital dels bancs centrals, les entitats financeres poden suplir el seu recurs habitual fins ara per treure diners ràpid i fresc que era el mercat interbancari. La crisi subprime i la desconfiança entre les entitats ha fet que en els darrers mesos s'hagi encarit aquest mercat interbancari.

- I als consumidors, com els afecten aquestes injeccions de liquiditat? Genera inflació, perquè hi ha més diners en circulació i els consumidors i les empreses tenen més accés als diners, el que provoca més despesa i un increment de preus. A canvi, aquesta situació rebaixa parcialment el cost de la hipoteques ja que fa reduir l'Euríbor. La primera conseqüència, l'estem patint a les nostres carns (a Girona l'IPC ja s'acosta al 5%), la segona no la veiem per enlloc, ja que als últims dies l'Euribor també s'ha disparat.