La vaga de la construcció

Ara fa uns dos anys, un dirigent patronal, propietari, entre d'altres, d'una empresa de construcció, em confensava el bon moment que passava per l'auge espectacular del sector durant l'última dècada. Deia que era un cicle expansiu mai vist. En contrapartida, assenyalava algunes mancances. "Fa uns anys, era inimaginable que es construís malament una escala. Ara no passa res. Es tira a terra i es torna a fer, perquè els preus no paren de pujar i ho cobreixen tot". És un petit exemple de la disbauixa que ha viscut el sector. Explica també la baixa productivitat de l'economia gironina i la baixa qualificació dels treballadors del sector. L'exemple no té perquè ser representatiu del sector, però qui l'explicava, i no com una excepció, era un dirigent empresarial coneixedor de la situació.

L'època de vaques grasses s'ha acabat i potser no hi haurà feina per a tothom. En temps de desacceleració, les empreses més competitives són les que sobreviuran. Amb els anys de bonança que han tingut, haurien hagut de fer calaix per afrontar les adversitats que s'acosten. La competitivitat s'aconsegueix de moltes maneres, però sembla que la patronal gironina la vol aconseguir, d'entrada, amb uns salaris inferiors als del conjunt de Catalunya. Tot i que la inflació de Girona és clarament superior a la de la mitjana catalana, els salaris dels treballadors gironins de la construcció són ara mateix uns 3.000 euros inferiors als pactats entre empresaris i empleats del sector a la resta de provincies catalanes.

Per això, divendres passat hi va haver vaga i potser n'hi haurà també els dies 3 i 4 d'abril. És possible que les constructores no puguin donar feina a tantes persones com en els últims anys, però les que quedin haurien de ser professionals formats i amb un salari digne. Així també es guanya competitivitat. Potser no s'hauran d'enderrocar més escales per tornar-les a construir.