El debat de les caixes

El conseller delegat del Sabadell va destapar la caixa dels trons a finals de la setmana passada en una conferència a Esade en la que apostava per processos de fusió entre les caixes d'estalvi de menor dimensió. Sobre aquest incident, reflexionava Marcos Lamelas, de l'agència Efe, en un interesantíssim article que publicava Diari de Girona (Les caixes catalanes i el vestit nou de l'emperador) en el que ens recorda la profunda relació entre algunes d'aquestes entitats i els poders públics (partits polítics). Tal i com diu Lamelas, "Catalunya és l'única comunitat autònoma amb deu caixes d'estalvis i mentre a la resta d'Espanya s'han fet fusions creant grans grups com a Galícia, Comunitat Valenciana o Andalusia, el tema és tabú entre els catalans.
Cap servei d'estudis ni universitat publica treballs acadèmics explorant la possibilitat d'una fusió de caixes catalanes i la classe política en tot el seu espectre eludeix el tema com si fos la pesta".
Tot i que Lamelas té raó, la seva reflexió es basa únicament en termes econòmics. Les caixes d'estalvis han tingut un creixement espectacular en les dues darreres dècades i han demostrat la seva eficiència. Caldrà veure com respondran ara a l'escenari que s'ha començat a plantejar en les entitats financeres. D'altra banda, hi ha la seva obra social, normalment molt vinculada al territori i autèntic element diferenciador d'aquestes entitats.
Una altra característica, aquesta negativa, és la seva transparència. És cert que en els darrers anys s'han fet passos endavant, però encara queda molt camí per recòrrer. Molts bancs m'han convidat a seguir en directe la seva junta general d'accionistes, però les assemblees generals de les caixes -moltes d'elles impulsades per diputacions provincials- es segueixen fent a porta tancada.
Més elements al debat, els aporta el professor d'Economia Gonzalo Bernardos. En un article a El Periódico, (Al rescat) preveu que en els propers dos anys alguna de les grans caixes acudiran al rescat d'algunes de les més petites davant la seva «escassa capacitat creditícia», a més d'«un problema de gestió».