De la indignació al silenci

Els últims mesos de cada any estan marcats per la presentació dels pressupostos de les diferents administracions públiques. Són documents de vital importància, perquè marquen les prioritats d’inversió i les xifres concretes que es destinaran a cada projecte. Per les seves magnituds, els pressupostos més importants són els de l’Estat i el de la Generalitat. En ambdós casos, s’inclouen partides d’inversió per a les comarques gironines que ronden els 420 milions d’euros, en el cas de l’Estat, i els 370 milions d’euros en el cas de la Generalitat.

En un moment en què el dèficit d’inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya és més que evident, la presentació dels pressupostos de l’Estat va ser mirada amb lupa i va generar un allau de reaccions. A Girona, les dues patronals i la Cambra de Comerç van mostrar la seva preocupació, fins i tot indignació, per la insuficient previsió d’inversió.

En canvi, quan es van presentar els pressupostos de la Generalitat, cap agent social –ni organitzacions empresarials ni sindicals– n’ha fet una lectura en clau gironina. Només tenim la valoració dels partits del govern –positiva– i de l’oposició –clarament negativa–. Amb una classe política viciada pel control que exerceixen els partits, cal que les organitzacions civils facin un pas endavant i es converteixin en un referent per als empresaris i treballadors als qui representen. Com a ciutadà reclamo que m’expliquin perquè les comarques gironines reben una inversió inferior al seu pes econòmic i poblacional en el conjunt de Catalunya.