La factura en medicaments i la falta de competència


L'Autoritat Catalana de la Competència i la Universitat Pompeu Fabra han publicat un estudi que constata que l'aparició dels medicaments genèrics a final dels noranta a Espanya no ha abaratit tot el que caldria la factura farmacèutica. I és que, els menors costos no s'han traslladat de forma eficient ni al sistema sanitari públic ni als pacients. L'estudi assenyala que les oficines de farmàcia són les grans beneficiades i responsabilitza d'aquesta disfunció de la competència al sistema espanyol de "preus de referència". Aquest sistema marca el preu màxim per a cada genèric que paga l'administració i, segons l'estudi, provoca competència entre laboratoris però no reporta beneficis per als consumidors finals de fàrmacs. L'informe hauria de servir perquè les administracions es posessin les piles i treballessin per modificar un marc normatiu que acaba costant molts diners al sistema públic de salut i a tots els consumidors. De moment sembla que ningú ha reaccionat.

Bookmark and Share

Retorn als valors

«L'home ja no és la mesura de totes les coses, sinó els diners; i això és una de les causes de la ruïna del sistema». La cita és de l'economista José Luis Sampedro. L'autor d'«Economia Humanista« (Editorial Debate), defensa que el sistema capitalista està esgotat i a la defensiva, perquè busca solucions que són repetició d'altres, i encarrega la recerca de les solucions als mateixos que han creat els problemes.

Sampedro no és l'únic economista que preveu un canvi profund del sistema. D'entre l'allau de llibres que intenten explicar l'actual crisi em quedo amb «El crash del 2010» (Los Libros del Lince), de Santiago Niña Becerra, catedràtic d'Estructura Económica de l'IQS, que pronostica que la veritable crisi arribarà al 2010, i que la recuperació no s'iniciarà fins al 2015. Com Sampedro, creu que anem a una reformulació del sistema econòmic, que sobrarà molta mà d'obra, i que l'única opció possible de creixement serà crear valor. Segons la seva opinió, passarem de l'individu com a centre, cap a un sistema més col·laboratiu.

La idea no és nova. Cada any, l'empresari i blogger Josep Albet, s'encarrega de recordar-nos la figura visionària de Pere Duran Farrell (fundador de Catalana de Gas). A mitjans dels anys 80 ens deia que «quans veus la immensa riquesa i les immenses possibilitats de l’home d’avui, per força ets optimista. La humanitat té dues solucions: o pren consciència d’això i fa autentiques meravelles en el futur, o bé es destrueix. Com que, si ens destruïm, tot s’ha acabat, no hi ha alternativa, la humanitat està obligada a ser meravellosament solidària, i això passa pels homes».

Duran no va conèixer el fenomen que ha suposat Internet i la cultura 2.0. En seria un aferrim defensor, perquè una comunitat d'éssers humans que té com a full de ruta l'intercanvi i el compartir és capaç d'assolir cotes inimaginables.

Article parcialment publicat al Nº 10 d'Empresarial Girona

"copia-talla-enganxa"


El dia 6 d'octubre, els mitjans de comunicació tenien accés a teletips de les agències EFE i Europa Press amb els titulars "Los ayuntamientos deben 33.000 millones a proveedores de material de construcción" i "La morosidad de los ayuntamientos con las pymes supera los 30.000 millones de euros". Les xifres que recullen són astronòmiques. Les va facilitar la "Asociación de Proveedores Impagados de la Construcción" (Aepic) per denunciar els retards de les administracions en pagar els seus proveïdors i per informar d'una concentració que faran properament davant el Congrés dels Diputats.

La pràctica totalitat dels mitjans digitals va reproduir algun dels teletips i, l'endemà molts mitjans escrits se'n feien ressó d'alguna forma. Com a mínim ho he detectat a El Mundo, Expansión, El Economista, El Periódico, El Punt, Levante, Las Provincias, Intereconomia, i Adn.

Cap d'aquests diaris, tot i l'espectacularitat de la xifra, recollia l'opinió de cap ajuntament. Cap d'ells contrastava la font d'Aepic. Si ho haguessin fet, s'haurien adonat que alguna cosa grinyolava.

I és que les xifres que donaven concordaven al 100% amb l'informe que va fer públic el Ministeri d'Economia a principis d'abril, i que recollia el deute viu de tots els ajuntaments d'Espanya a 31 de desembre de 2008. Confondre aquest endeutament global d'una administració amb el deute que té (financer en la seva major part) amb els seus proveïdors és d'una gran ignorància.

Desconec si el d'Aepic és ignorància o mala fe, però demostra un cop més un seriós problema que pateixen avui els mitjans de comunicació: El pseudoperiodisme que suposa omplir pàgines, de paper i a la web, amb la pràctica del copiar-retallar-enganxar un teletip d'agència sense cap mirament ni verificació. Abans he citat uns mitjans que havien caigut en la trampa d'Aepic i de les agències. Avui, demà .... passarà el mateix a altres mitjans. La crisi és de model.

Preparats pel canvi de cicle

De la jornada d'ACC1Ó a Girona em quedo amb alguns detalls. D'entrada, amb l'excel·lent ponènica del mestre de cerimònies, Xavier Marcet, conseller delegat de la consultoria d'Innovació LTC Project, que va posar el dit a la llaga de moltes empreses, que s'escuden en l'actual crisi per explicar la seva situació, quan en realitat ja la tenien a dins. I va donar alguns elements, bàsicament preguntes, perquè les empreses s'autoavalussin per fer front a la situació. Marcet, com molts dels que han viscut i treballat als EUA, va posar algun exemple de la seva capacitat per regenar-se davant la dificultat. També va recordar que moltes de les grans multinacionals americanes es van crear en moments de crisi profunda, com General Motors, fundada en la primera crisi de l'automòbil, o la logística Fbex, durant la crisi del petroli dels anys 70.

Però no cal anar als EUA per veure empreses rellevants sortides de la crisi. I a la jornada en vam tenir dos exemples molt propers. El primer, Casademont, la càrnia gironina nascuda de l'esperit de Jaume Casademont, que als anys 70 va decidir convertir el seu obrador en una gran empresa amb voluntat d'exportar a Europa. Eren temps de crisi, i a Europa van tardar a arribar-hi, però es van posicionar entre les principals empreses del sector a Espanya. Avui exporten als 5 continents prop de la meietat de la seva producció. I ara estan a punt de fer un pas de gegant, amb l'entrada en fase de producció d'una maquinària revolucionària,que accelera de 8 setmanes a només 24 hores el procés de curació de l'embotit (a la imatge el protopip ideat per Casademont amb l'IRTA i Metalquimia).


I finalment, Miquel Juncà. El fabricant de gelatines de Banyoles, nascut a la postguerra espanyola, per l'empenta de tres germans que van trencar amb dos cents anys de tradició familiar –venien d'una nissaga de músics– per dedicar-se a obtenir col·làgen de les restes de les pells de les adoberies que proliferaven a la ciutat en aquella època. Avui, són una de les principals empreses del món del seu sector i pioners en l'obtenció de col·làgen de salmó salvatge en una planta que han posat en marxa a les Illes Feroe.
Fa uns dies, al Valor Afegit del 33 els van fer un reportatge que val força la pena.

Quan la dimensió no ho és tot

En els darrers mesos he escoltat un discurs recurrent sobre la dimensió de l'empresa catalana.Pimes petites que no poden afrontar determinats reptes per culpa del seu tamany. És el mateix que, en determinats àmbits, s'ha utilitzat per a justificar el procés de fusió de caixes. En aquest sentit, han insistit en la necessitat de processos de concentració des del Col·legi d'Economistes de Catalunya a l'Institut Català de Finances. Aquest matí, en la jornada que ACC1Ó ha fet a Girona he tingut l'oportunitat de parlar amb Jordi Serret, Director executiu d’ACC1O. Segons la seva opinió la dimensió no és una excusa per a la internacionalització, i que hi ha microempreses catalanes ben posicionades a tot el món.
Poc després, en Marc Sureda, un emprenedor excompany del Diari de Girona, m'ha fet arribar novetats sobre la seva empresa, WATTPIC, que constaten les paraules de Serret. WATTPIC es dedica a la posada en funcionament de sistemes de seguiment solar amb "efecte veleta" que permeten reduir significativament el cost de generació de l'energia solar. WATTPIC –amb seu al Parc Tecnològic del Vallès i infraestructura de desenvolupament a Cassà i Llagostera– ha estat present fa uns dies en una fira a Hamburg, aquesta setmana es posiciona al mercat australià i d'aquí a uns dies viatjaran a California. Un exemple d'una pime amb una vida relativament jove i plenament internacionlitzada.

Demà al DdG trobareu informació sobre la jornada d'ACC1O... Algunes de les coses que s'hi han dit les podeu veure ja al blog de la Trina Milan