«L'home ja no és la mesura de totes les coses, sinó els diners; i això és una de les causes de la ruïna del sistema». La cita és de l'economista José Luis Sampedro. L'autor d'«Economia Humanista« (Editorial Debate), defensa que el sistema capitalista està esgotat i a la defensiva, perquè busca solucions que són repetició d'altres, i encarrega la recerca de les solucions als mateixos que han creat els problemes.
Sampedro no és l'únic economista que preveu un canvi profund del sistema. D'entre l'allau de llibres que intenten explicar l'actual crisi em quedo amb «El crash del 2010» (Los Libros del Lince), de Santiago Niña Becerra, catedràtic d'Estructura Económica de l'IQS, que pronostica que la veritable crisi arribarà al 2010, i que la recuperació no s'iniciarà fins al 2015. Com Sampedro, creu que anem a una reformulació del sistema econòmic, que sobrarà molta mà d'obra, i que l'única opció possible de creixement serà crear valor. Segons la seva opinió, passarem de l'individu com a centre, cap a un sistema més col·laboratiu.
La idea no és nova. Cada any, l'empresari i blogger Josep Albet, s'encarrega de recordar-nos la figura visionària de Pere Duran Farrell (fundador de Catalana de Gas). A mitjans dels anys 80 ens deia que «quans veus la immensa riquesa i les immenses possibilitats de l’home d’avui, per força ets optimista. La humanitat té dues solucions: o pren consciència d’això i fa autentiques meravelles en el futur, o bé es destrueix. Com que, si ens destruïm, tot s’ha acabat, no hi ha alternativa, la humanitat està obligada a ser meravellosament solidària, i això passa pels homes».
Duran no va conèixer el fenomen que ha suposat Internet i la cultura 2.0. En seria un aferrim defensor, perquè una comunitat d'éssers humans que té com a full de ruta l'intercanvi i el compartir és capaç d'assolir cotes inimaginables.
Article parcialment publicat al Nº 10 d'Empresarial Girona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada