La festa dels bloggers

Els Premis Blocs Catalunya arriben a la seva segona edició. Impulsats per Stic.cat, s'entreguen el proper 2 d'octubre a Vic. Amb més de 600 blocs inscrits i més de 20.000 votacions, es constata la salut de la blogosfera en català. A banda de l'entrega de premis, prèviament hi haurà un llarga tarda on es potenciarà el networking entre blocaires i diverses ponències d'interés com les de Jordi Nadal (editor de la plataforma editorial de la UPF), Franc Ponti (professor a EADA), o Xavier Ferràs (director del centre d'innovació empresarial d'ACC1Ó). Als qui puguin, els recomnano assistir-hi. La jornada de l'any passat a Girona va resultar un èxit, tant pel contingut previ, com per l'àgil i emotiva entrega de premis.
Francesc Grau, consultor 2.0 i membre d'Stic.cat, explica a Sies tv què són i quin objectiu persegueixen els premis.


Quan es tocarà fons?



Recordo empresaris i responsables d'organitzacions patronals i col·legis professionals que, quan viviem en ple boom immobiliari, s'enfadaven quan els preguntaves si allò era una bombolla.... Et deien que bombolla, era allò de les "puntocom" perquè s'inflava el valor d'una cosa que no en tenia, i que en el mercat de l'habitatge l'immoble sempre tenia un valor. A més et recordaven que l'arribada d'immigrants, l'increment de les famílies monoparentals i l'arribada a la trentena dels nascuts en el babyboom dels 70 havia fet incrementar la demanda d'habitatge.....

Però també hi havia un altre factor. En el període 1998-2006, la major part dels compradors/deutors han estat persones amb ingressos mitjans i mitjans baixos que han pogut accedir al mercat perquè el preu del diners va mantenir-se molt baix (per sota la inflació) durant gairebé una dècada (el BCE intentava reactivar les economies d'Alemanya i França). L'anterior cicle immobiliari expansiu, el de 1987-1991, va tenir menor impacte macroeconòmic per una raó fonamental: els tipus d'interès estaven al 17 per 100 amb la qual cosa es van endeutar famílies i individus amb alt poder adquisitiu.

I el col·lectiu de població endeutat els últims anys és molt sensible a l'encariment dels préstecs i al deteriorament de la situació econòmica. Ho veiem avui: el nombre d'execucions hipotecàries a Girona s'ha duplicat el primer semestre, mentre que en poc més de 15 mesos 1.800 companyies gironines del sector de la construcció s'han vist obligades a tancar les portes.

Caldrà veure si l'estabilització de les xifres de compravenda i el petit creixement del mercat hipotecari es consoliden i podem dir que hem tocat fons.

Dues iniciatives


En els darrers mesos he escoltat molts empresaris dir que no volen que l'administració faci res per ells; és més, arriben a dir que millor que no faci res, que si els deixen fer a ells i sense traves les coses anirien millor. És una posició de màxims, derivada de moltes de les traves que s'han trobat per posar en marxa alguns projectes. Avui, però m'agradaria destacar dos projectes que s'han posat en marxa des de la Generalitat, que crec que poden ajudar els empresaris, emprenedors i futurs emprenedors.

El primer és el portal INICIA. Es tracta d'un web perquè emprenedors i empresaris rebin el suport necessari durant tot el procés de creació, creixement i consolidació d'un proejecte empresarial. En aquest sentit, és remarcacble l'esforç per incloure un "banc de casos", on es recullen les experiències d'emprenedors.

El segon, és InterAcc1ó, unes jornades itinerants que arriben a la seva segona edició i que passarà pel Parc Científic i Tecnològic de Girona el proper 7 d'octubre. És un punt de trobada entre professionals d'empreses, emprenedors i experts. Us linko el programa de la sessió de Girona, del que destacaria el debat que mantindran Adriana Casademont, gerent de Casademont, SA, i Miquel Juncà, director d'Estratègia i Internacionalització de Miquel Juncà, SA.

En negre


La setmana passada vaig tenir l'oportunitat de conversar amb un veterà directiu empresarial sobre l'evolució de l'economia gironina les últimes dècades. En parlar dels beneficis que va suposar l'entrada a la UE, va expressar el seu malestar pel fet que a casa nostra l'economia submergida mantingui un pes tan elevat i que hi hagi empresaris que proposin pagaments "en negre". Hi coincideixo plenament. Els mateixos que manegen grans quantitats de diner B, al marge de la legalitat, ara s'irritaran per la pujada de l'IVA o altres impostos, ... un increment impositiu que potser no hauria fet falta si haguessin complert abans amb les seves obligacions fiscals. Mentre pensava en escriure aquest post, llegeixo que un grup de diputats francesos ha presentat al Parlament una proposta per suprimir els bitllets de 500 euros a tota la zona euro,com a mesura per lluitar contra el blanqueig de diner. Argumenten que després de la desaparició del bitllet de 1.000 dòlars, el de 500 euros és el de major valor que hi ha en circulació en el món, pel que serà molt utilitzat per les màfies.
Mentre a França es plantegen aquest tipus d'accions, Espanya continua essent el país del món amb més bitllets de 500 euros (una quarta part dels que circulen a la UE estan en sòl espanyol!). Segons el Banc d'Espanya, el 67% de l'efectiu que circula està en bitllets de 500 euros!, fins a un total de 110 milions de bitllets que sumen 55.969 milions. És escandalós. L'Agència Tributària fa temps que investiga les operacions amb aquest tipus de bitllets, amb resultats més aviat discrets. Segur que l'auge immobiliari ha ajudat a aquesta gran quantitat d'efectiu amb aquests bitllets, però no ho explica tot. Mentre hi hagi la consciència que Hisenda ens persegueix i que paguem massa impostos, dificilment acabarem amb aquestes pràctiques.