La Generalitat no parla de la possible fusió de les caixes de Girona, Tarragona i Catalunya. Les diputacions provincials respectives –que de facto són les que manen a les entitats– tampoc diuen res. Tot fa indicar que els contactes i les pressions per a una possible fusió segueixen endavant.
Algunes de les principals reticiències que la societat civil gironina a una fusió entre Caixa Girona i Caixa Catalunya són la pèrdua de la marca "Girona" i al desplaçament del centre de decisió, sobretot pel que fa a l'obra social, a Barcelona.
No són obstacles insalvables. En el projecte de fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, s'ha tingut en compte l'arrelament territorial de les respectives entitats. Així, es matindrà la marca comercial en poblacions d’històrica presència, que es compatibilitzaran amb una marca comercial nova per a la resta de la xarxa. Pel que fa a l’obra social, el projecte inicial preveu la creació d’uns consells territorials per proposar, impulsar i fer un seguiment en els territoris tradicionals de la política de suport a les obres pròpies, de proximitat a les entitats i d’atenció a projectes d’interès específics de cada zona, en proporció als volums de dotació que han vingut efectuant cada caixa al llarg dels darrers anys.
Una altra de les queixes, sobretot dels empresaris gironins, pel que fa a la participació de Caixa Girona en una operació d'integració és que la suma de les entitats perjudicaria les pimes, en limitar el crèdit que la nova entitat donaria a una mateixa empresa, que avui treballa amb dues caixes. El professor de la UdG Lluís Planas intentava desmuntar aquesta tesi aquesta setmana en un article a La Vanguardia: "Thomas Bloch (Goethe Universität, Noviembre 2008) ha investigado los efectos de las fusiones de cajas sobre las pymes. Destaca que en los últimos quince años se ha reducido en más del 50% el número de entidades crediticias alemanas, aunque las Sparkassen mantienen una sana vitalidad con más de 16.000 oficinas y de un cuarto de millón de trabajadores. Los datos no dejan lugar a dudas, las fusiones son neutrales para las pymes y no han provocado ningún cambio respecto a las facilidades de acceso al crédito".
Una altra cosa és si, com alerta CiU, el Govern està instant una fusió amb l'objectiu de "salvar" Caixa Catalunya, perjudicant els interessos de les altres dues caixes, més sanejades. Mentre Sabadell i Terrasa són caixes de dimensions similars, en el cas de la fusió Catalunya-Girona-Tarragona la desproporció és més que evident... D'altra banda, on està escrit que la fusió que interessi a Caixa Girona és aquesta? Pot ser n'hi ha alguna de més interessant... Al final, com a client esperes que la teva entitat financera t'ofereixi els millors productes, i com a gironí, que el dividend social reverteixi en el territori. Una i altra cosa són possibles amb una caixa independent, però també amb una caixa fusionada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Vaig tenir un professor d'economia als voltant de l'any 2005 que deia que Caixa Catalunya estava pessimament gestionada. No se si és veritat o mentida però una de les poques coses bones que te aquesta caixa és el seu servei d'estudis. En comparació amb el de la Caixa hi ha estudis de conjuntura economica catalana i estudis comarcals. No podem dir el mateix que pensa des de una vessant estrictament estatal.
No podem dir el mateix de la Caixa, volia dir. Això em passa per escriure ràpid :)
No tinc els suficients coneixements per valorar la gestió que s'ha fet a Caixa Catalunya, però si que hi ha una àmplia hemeroteca sobre el relleu en la direcció general ara fa un o dos anys. Van fitxar Adolf Todó de Caixa Manresa, un dels directius financers més ben valorats, i sembla que ha posat una mica d'ordre. Pel que fa al servei d'estudis, estic totalment d'acord amb tu. Gràcies a Caixa Catalunya tenim anuaris estadístics d'informació comarcal valiosíssims vistos en perspectiva històrica.
Publica un comentari a l'entrada