I l'autocrítica?

Fa pocs dies la patronal gironina va celebrar un acte de reivindicació empresarial sota el nom de "Crit de l'empresari gironí". Presentaven un decàleg de mesures per sortir de la crisi. Com va dir el president de la CEOE, cada setmana assisteixo a actes similars arreu d'Espanya. Segur que tenen raó en moltes de les seves demandes (execució d'infraestructures compromeses,que els governs compleixin amb els terminis de pagament, l'excessiva burocratització de l'administració i lentitud de la justícia...), però la manera de presentar-ho no els ajuda. Crec en l'empresa i l'empresari com a agent generador de llocs de treball i de riquesa. No m'agrada que es generalitzi i se'ls presenti com un col·lectiu que s'aprofiten dels treballadors... Hi ha empresaris compromesos amb la seva plantilla i n'hi ha que no. Però quan el president de la FOEG diu que "les empreses no poden suportar més la despesa que representen les indemnitzacions per acomiadament", pretén un canvi de regles de joc a mig partit. La legislació laboral espanyola és irracional. Hi ha una vintenta de tipologies de contractes diferents i contempla indemnitzacions força més elevades que en la mitjana de la UE. És lícit i recomanable racionalitzar el caos de la contractació. Ara bé, no poden pretendre canviar les condicions dels empleats que ja hi ha en plantilla... Quan els van contractar sabien quines eren les regles del mercat de treball. Si el treballador no fa falta, ara toca complir-les.
Dels dirigents patronals que van parlar dilluns, només Joan Molas, de la Confederació d'Hosteleria de Catalunya, va recomanar fer autocrítica. La resta, bàsicament es van dedicar a carregar contra l'administració (gairebé sempre amb raó). Però criticar els altres sense mirar que fas malament a casa teva fa que t'acabin veien com un ploramiques.
Acabo amb una frase de l'antic president de la FOEG, Joan Fausto Martí, mort fa pocs mesos. La va pronunciar l'abril de 2008 i explica, en part, perquè estem com estem: "Ha arribat un moment que no es pot parlar amb cap empresari que no tingués una secció immobiliària. Hi ha empresaris que "han descuidat" les indústries per aproftar el boom de la construcció".