Com rebaixar la factura de l'hotel


Aquesta setmana hem sabut que Barcelona és una de les ciutats més cares d'Europa pel que fa als preus hotelers. Com en tot els negocis, en el dels hotels les coses estan canviant molt ràpidament.
Una de les inciatives que més m'ha cridat l'atenció últimament és Triptv. Es tracta d'una iniciativa de Sander Andreae i Marc Duijndam (antic director administrativo a Google). La idea és força simple: es tracta de gravar un video domèstic de l'habitació d'un hotel en el que t'hagis allotjat amb els teus comentaris, l'envies a triptv, i si després de visonar el teu vídeo algú reserva una habitació en aquell hotel, t'endús una comissió de la reserva.
En definitiva, s'eliminen intermediaris i s'obté un aventatge competitiu d'oferir un servei més econòmic. No és el mateix, però seria similar al que Dídac Lee va anomenar «freeeconomia" en un article publicat a El Periodico.

Que ens pugen la cervesa!


Fa uns dies, Camil Ros ironitzava en el seu bloc sobre la pujada del preu de les llimones (un 64% en un any) i la seva repercussió en el cost d'un gin tònic. Ahir, una coneguda multinacional ens avançava que el preu de la seva cervesa pujarà els propers mesos per repercutir en el consumidor l'increment de costos que ha tingut. És la segona vegada en pocs mesos que Heineken anuncia una pujada de preus. Si una multinacional de referència en el sector va per aquest camí, és inevitable que la resta de marques acabin per seguir els seus passos.

Allau de mitjans on-line a la convenció demòcrata


Per qüestions de feina, aquests dies segueixo força atentament la convenció del Partit Demòcrata. A banda de les agències d'informació i dels diaris nordamericans, m'ha cridat l'atenció l'allau de mitjans on-line i de bloggers que segueixen l'event. Segons el Partit Demòcrata, hi ha 120 bloggers acreditats a Denver aquests dies. Aquí va un llistat d'alguns d'ells:

www.ohiodailyblog.com
http://www.thinkyouth.org
http://squarestate.net
http://politicsonline.com
http://vivirlatino.com

Què diuen de la nostra economia


L'avanç de les dades trimestrals del PIB certifiquen la paralisi de l'economia espanyola. Tot i que no és la més malparada d'Europa, si és la que ha registrat una major caiguda perquè en poc temps a passat de créixer a taxes properes al 3,5% o el 4% a tenir un creixement trimestral gairebé nul. Mentre Zapatero diu que no n'hi ha per tant, perquè les locomotores europees estan pitjor, des de diferents mitjans internacionals fan una anàlisi gens optimista de l'economia espanyola. En només una setmana n'hem tingut tres exemples:

Liberation: "Els dos pilars del miracle econòmic espanyol s'han enfonsat". "Després de conèixer una insolent vitalitat, el consum s'enfonsa». "El sector de la construcció es desploma». "Espanya pateix revés rere de revés", "És el mai vist en 15 anys".

The Wall Street Journal: "Els bancs espanyols s'han mantingut sorprenentment bé fins ara, però el panorama s'està entelant, especialment per a les caixes"

The Economist: “Bancarrota espanyola: Una pila d'habitatges per vendre”. “L'antiga estrella de l'eurozona declina en tot Europa”

Les xifres i la realitat


Aquesta setmana el Banc d'Espanya ha fet un avanç de les dades del PIB del segon trimestre que certifiquen un creixement econòmic pràcticament nul. Solbes ja ens ha dit que pels propers trimestres les coses seguiran si fa no fa com ara. Reguladors, govern, periodistes econòmics, ... tots repetim les dades de PIB. Es tracta d'un patró de benestar acceptat internacionalment. Però també té (molts) defectes. Ens ho explica Alfredo Pastor (exsecretari d'Estat d'Economia ara professor de l'IESE) al més que interessant La ciencia humilde. Economía para ciudadanos.
Diu Pastor que el PIB no inclou factors com l'increment d'hores treballades, l'ansietat, la insatisfacció de treballadors i ciutadans en països avançats, «que estan àmpliament documentats».I conclou: «És molt probable que el benestar d'una societat depengui no només del volum del PIB, sinó de la seva distribució».
Encara no fa un any ens deien que teniem una economia que jugava a la «Champions League».... Com en moltes altres coses, la mesura presa per fer aquestes afirmacions distaven molt de la realitat dels ciutadans.