El mercat de treball, la temporalitat i el nivell salarial

Quan arriba l’estiu i apareixen els diferents indicadors del mercat de treball, alguns representants sindicals s’afanyen a destacar l’elevada temporalitat i precarietat que hi ha a les comarques gironines. Segurament la situació del mercat laboral no és la ideal, però caldria analitzar amb cura les dades per veure que les coses no van tant malament.
En primer lloc, caldria dir que no sempre es pot equiparar temporalitat amb precarietat. Volguem o no, a les comarques gironines, el sector turístic té un pes específic molt important. I això significa estacionalitat. Perquè tot i que s’ha aconseguit atreure turisme durant bona part de l’any, el gruix de visitants ens continua arribant als mesos d’estiu. Per donar-los un servei adequat cal reforçar les plantilles en períodes que van dels dos als quatre mesos. I aquests contractes poden ser precaris en quan a condicions –com passa amb molts indefinits– o no.
Tot i la importància de la contractació estacional, Girona va ser els mesos de juny i juliol la demarcació catalana amb més percentatge de contractes indefinits. En el que portem d’any les comarques gironines són, en tot l’Estat i en termes relatius, les que més contractació fixa han creat. No nego que ens queda camí per recòrrer i acostar-nos a la mitjana europea, però també és cert que s’estan fent els deures.
Altres indicadors, com l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al juny d’aquest any, constatava un increment interanual de l’atur del 27% en un any a les comarques gironines. L’increment del nombre d’aturats és espectacular. Però també ho és que el nombre de treballadors amb feina ha augmentat en 13.900 persones: S’han creat més de mil lloc de treball mensuals en el darrer any. Per tant, el responsable del creixement de la desocupació és l’increment de la població activa, que no ha pogut ser absorvida pel mercat de treball. Paradoxalment, els empresaris es continuen queixant de la manca de mà d’obra preparada en determinats sectors.
El procés de reagrupament familiar de molts immigrants arribats els últims anys farà créixer encara més la població gironina en el futur. Davant d’aquesta situació caldria que sindicats, patronals i administració treballessin per evitar aquestes paradoxes.
El debat de la temporalitat va sovint associat al dels baixos salaris. En els darrers mesos, els sindicats majoritaris estan portant a terme campanyes reclamant un salari mínim de mil euros. Un dels arguments de la seva reivindicació és que el nivell de beneficis de les empreses creix molt per sobre els costos salarials. L’argument és vàlid en el cas de les grans empreses cotitzades però caldria fer una anàlisi més extens i veure com es traslladen aquestes dades en el conjunt d’una economia, com la gironina o la del conjunt de Catalunya, formada bàsicament per microempreses.