L'Institut Català del Suro castiga la competència



Que una empresa presenti un expedient concursal (antiga suspensió de pagaments) no pot ser mai una bona notícia, i més quan prop del 90% de les concursades acaben amb la liquidació de la companyia. Els mitjans anem publicant estadístiques al respecte, i solem donar noms d'algunes empreses concursades quan creiem que tenen una rellevància, pel seu volum d'activitat i treballadors. Les nostres fonts, els butlletins oficials, treballadors i sindicats i, a vegades, la pròpia empresa que, en un exercici de transparència, vol explicar els seus plans per revertir la situació i tranquil·litzar els seus proveïdors i clients i la plantilla.

La setmana passada vaig rebre una comunicació de l'Institut Català del Suro en la que informava que "el fabricant de taps sintètics australià NuKorc amb seu a també als EEUU i Catalunya (Martorell) està en suspensió de pagaments amb un deute de 4 milions de dolars. Actualment les seves vendes de taps estaven al voltant de 600 milions l'any, tot i que el seu potencial s'havia duplicat amb la seva última inversió l'any 2006 al Sud d'Austràlia (Pooraka)".

Hem de recordar que l'ICSuro és un consorci públic, presidit pel secretari d'Indústria de la Generalitat, que integren tres departaments del govern català (Innovació, Agricultura i Medi Ambient),la patronal surera Aecork, el Consorci Forestal de Catalunya, les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, l'Ajuntament de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Cassà de la Selva, la Universitat de Girona.

És feina d'un consorci públic explicar el malament que li van les coses a la seva competència? Que una empresa amb delegació a Martorell faci suspensió de pagaments alegra al departament d'Innovació, Universitats i Empresa?

El sector surer ha estat un exemple de cooperació, de bones pràctiques de cluster, d'investigació, d'innovació.... És un sector industrial amb llarga tradició a les comarques gironines i, durant molts anys, motor de del desenvolupament econòmic de molts municipis i comarques. El producte que ofereixen les seves empreses és d'una qualitat excel·lent.

No crec que recorrer a pràctiques informatives explicant com de malament li va a la comptència plastificada ajudi a difondre les virtuds del seu producte. Puc arribar a entendre que ho faci una empresa privada o patronal, però mai un consorci públic finançat amb diners de tots.

Bookmark and Share

Molta feina per fer

FOEG i Pimec han consensuat una candidatura única en les eleccions a la Cambra de Girona. Amb tota probabilitat, la seva proposta per omplir les 46 vacants al ple de la corporació acabara prosperant. Dels 46 candidats, només 5 són dones, és a dir poc més del 10%. És la constatació que queda molta feina per fer en el reconeixement de la dona en l'àmbit de l'empresa. Tot i que hem avançat molt des d'aquella fatídica data del 8 de març de 1908, quan van morir 129 dones en l'incendi d'una fàbrica tèxtil de Nova York (la tragèdia va donar origen al Dia de la Dona Treballadora), queda molt camí per recorrer. Fa pocs dies, parlava amb Esther Casademont, autora amb Mar Galtés, de El timo de la superwoman, sobre les dificultats de les dones en l'àmbit laboral. El seu llibre hauria de ser lectura de capçalera per a tots els homes i per als directius d'empresa. Avui, dos de cada tres llicenciats de la UdG són dones, quantes arribaran a càrrecs de responsabilitat? Segur que els seus companys tindran més probabilitats. Com a societat hem de fer una reflexió per eliminar els obstacles que frenen la carrera professional de moltes dones. En temps de crisi no ens podem permetre aquesta pèrdua de talent!

Per acabar, algunes estadístiques, facilitades pel sindicat de tècnics tributaris Gestha, i una altra recopilada per la UGT de Catalunya a partir de dades de l'última Enquesta de Població Activa.








Bookmark and Share