Productivitat

L’estudi presentat aquesta setmana pel BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques sobre la distribució territorial de l’stock i els serveis de capital a Espanya dóna els arguments necessaris a aquells que reivindiquen una major inversió en infraestructures a Girona. L’informe assegura que hi ha «contrast entre la potència de la inverió privada productiva i la debilitat relativa de les dotacions d’infraestructures que l’acompanyen».
No obstant, els empresaris no s’haurien de quedar únicament en allò que els serveix d’argument per a reclamar amb més força una reivindicació més que justificada. I és que l’estudi també indica alguna de les debilitats de l’economia gironina, com ara que la productivitat del treball és un 11% inferior a la mitjana catalana i un 3% més baixa que la mitjana espanyola. Una altra dada preocupant és que el creixement de les inversions de capital en TIC és clarament inferior a la mitjana estatal en l’última dècada. Són les conseqüències d’un model productiu sense valor afegit tot i que el nivell formatiu dels gironins és, segons el mateix estudi, superior als que registren Catalunya i el conjunt de l’Estat.

La falta de finançament

Un dels motius de queixa més recurrents dels joves emprenedors, i també d’empreses consolidades, és la dificultat per trobar finançament per a desenvolupar nous projectes empresarials. Però no és menys cert que hi ha inversors que es queixen de la falta de projectes empresarials interessants. Alguna cosa falla.
Crear una nova empresa o desenvolupar un nou producte requereix recursos, però mai com ara els emprenedors han tingut eines com les que ofereix el mercat: microcrèdits per a pimes, societats de garantia recíproca, vivers d’empreses que permeten una important reducció de costos en la fase inicial, capital risc, etc.
A les comarques gironines tenim exemples recents d’implicació d’inversors en projectes empresarials que no passaven pel seu millor moment: El banc inversor britànic ha comprat Nylstar, el grup inversor Nagas Partners s’ha fet amb Llamas i la firma de capital risc britànica Coller Capital ha entrat en l’accionariat de Gas Gas. Tot i les dificultats, aquestes empreses han trobat una sortida. Ja fa temps que altres companyies gironines han aconseguit créixer i assentar-se gràcies al capital risc. En tenim exemples en sectors tant diversos com el suro –CVC Capital Partners és soci de Rich Xiberta– o el de les noves tecnologies –algunes empreses del grup Intercomgi estan participades per aquests fons–.
La major part de les grans empreses gironines van començar amb uns recursos molt modestos. Van tirar endavant perquè tenien un producte adequat, perquè van detectar una oportunitat empresarial, pel coneixement, la tenacitat i l’habilitat de l’equip directiu. Segur que van tenir problemes de finançament, però el van trobar perquè els seus projectes eren sòlids.
Respecte al capital risc, fa uns dies, en el Fòrum Peralada d'Empresa Familiar hi va haver una interessant taula rodona sobre la qüestió en la que participaven empreses que havien tingut contacte amb aquest tipus d'inversors. Assegurava un dels ponents que "el capital risc és i seguirà essent una solució com a salvador d'empreses". Un altre advertia que calia assessorar-se molt bé a l'hora de negociar amb aquestes firmes, "perquè quan entren, ja han dissenyat un pla de sortida".

Publicat parcialment a EmpresarialGirona (juliol de 2007)

El prestigi social dels empresaris i la por al fracàs

L'escassa valoració social dels empresaris i la por al fracàs frenen molts projectes empresarials. La nostra societat és extremadament conservadora i no premia aquells que s'arrisquen a crear un nou negoci. Si la idea d'una feina per a tota la vida ja s'ha acabat, per què no som capaços de fer que la societat entengui que molts projectes empresarials també moren?
La por al fracàs estigmatitza el jove que no aconsegueix tirar endavant un nou projecte. I el pitjor que pot passar si fracassem en un projecte ambiciós és que hagim après una cosa nova. No conec cap empresari d'èxit sense iniciatives fallides.
Em preocupa que els universitaris prefereixin ser funcionaris abans que empresaris. Les administracions haurien d'incentivar l'esperit emprenedor. Cal acostar la figura de l'empresari als nostres escolars i universitaris. Cal fomentar la creativitat i la innovació, la iniciativa personal i la capacitat d'assumir riscos.
Però aquesta no és només una feina de les administracions. Els empresaris també hi poden ajudar. És encara poc habitual que una empresa expliqui què fa al seu entorn més proper. Segurament fer una jornada de portes obertes per a escolars no els ajudarà a vendre més, però pot millorar el seu prestigi social i fer que aquells joves entenguin que les empreses i els empresaris són generadors de riquesa.

Publicat a EmpresarialGirona (abril de 2007)