Universitat-Empresa / Científics vs tecnòlegs

Pensava en fer un post sobre la jornada «Com pujar la vostra empresa al tren de les tecnologies?» que es va fer ahir a Girona, però Miquel Duran s'ha avançat i avui ja en parlo a Diari de Girona. Un dels protagonistes de la sessió va ser Joan Torrent (Cervià de Ter, 1970), autor de la primera tesi doctoral que es va llegir a la Universitat Oberta de Catalunya i la primera a tot l'Estat que parlava sobre economia del coneixement.
Torrent va mostrar-se crític amb la relació universitat-empresa, fins al punt d'assegurar que "si de gran vull ser catedràtic avui estic perdent el temps: el que hauria de fer, perquè és el que es valora, és treballar per publicar en revistes científiques". Miquel Duran el replica assenyalant que «cal no oblidar que a les universitats s’hi crea coneixement avançat, que es pot transferir via convenis, contractes o creació de spinoffs».
El debat és llarg, però aquests dies, preparant un reportatge sobre la indústria biotecnologica, m'he adonat de la intensa relació público-privada en aquest camp. També he pogut llegir una conferència que recentment ha fet el Dr. Enric Julià, director de l’Institut Químic de Sarrià. Es mostrava crític amb la retallada d'ajuts del Govern central en I+D+i, alhora que apostava per exigir resultats a la inversió pública en recerca, quelcom que assegura que ara no passa. Resulta curiós i desconcertant que dins l'Europa dels 27 Espanya ocupi una posició de lideratge en coneixement amb una meritòria cinquena posició pel que fa a publicacions científiques i, al mateix temps, es trobi a la cua de la innovació ocupant el dinovè lloc. ««Invertir un 0,55 del PIB d'Espanya sense un incentiu innovador és una dilapidació que no pot suportar cap país», deia Julià. En aquest sentit, va insistir en les profundes diferències entre científics –tècnics que desenvolupen la seva carrera professional en organismes públics– i tecnòlegs –persones que amb la mateixa formació treballen per a empreses–, que es concreten en la forma de desenvolupar la seva labor investigadora. Els primers busquen principalment el reconeixement acadèmic; els segons tenen com referència un producte del mercat i el seu objectiu és aplicar-li la seva idea creativa fins aconseguir un altre producte «codificat» millorat.

Recupero un video de Sies TV de fa pocs mesos, en el que Joan Torrent ja avançava algunes de les tesis que va explicar en la conferència d'ahir.




Bookmark and Share

Paraigües i diner públic

Els funcionaris també cobren en especies. Com a mínim els del departament d'Acció Social a Girona, a qui el delegat territorial, Josep Viñas, ha regalat un paraigua. Ho ha denunciat la UGT en el que considera un mal exemple de gestió pública. Hi estic d'acord. Més enllà del preu (irrellevant en el conjunt del pressupost que maneja el departament), és una qüestió de formes. Una conselleria com Acció Social ha de fer merxandatge?
La notícia es coneixia el mateix dia que el Govern català llançava un nou portal (més diner públic) que agafa el nom d'una campanya-lema del PSC. I per als amants de fiscalitzar els comptes públics, el d'ahir va ser un dia rodó: El DOGC publicava un anunci del departament de Governació en el que contractava, de cop, 1.116 subscripcions d'un diari per més de 300.000 euros. Més diner públic per quadrar comptes d'una empresa privada.

I tot plegat a mig any d'unes eleccions....

Bookmark and Share