De Jarvis a Jarvis

Llegeixo a l'excel·lent 233.com un post sobre el periodista de The Guardian, Jeff Jarvis. Assegura que la crisi actual és, en realitat, una gran reestructuració de l'economia basada en un canvi fonamental a la societat provocat per les noves formes de relació entre persones. Aquest procés suposarà la desaparició o almenys la reconversió de moltes activitats.

I parlant de Jarvis, penjo un parell de videos elaborats per Jonathan Jarvis, en el que és una fantàstica explicació sobre la crisi creditícia:



Paguem l'aigua barata?




L'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES) recomana en un estudi que s'incrementi la factura de l'aigua i s'ajusti al seu preu real, per poder fer front a les conseqüències del canvi climàtic i de l'augment demogràfic. Alerta que des que es van fer les últimes grans obres hidràuliques de Catalunya, en els anys setanta, la població catalana ha augmentat un 25 per cent i la pluviometria ha disminuït un 20 per cent.

El director tècnic de la revista "Tecnologia de l'aigua", Ramón Queralt, defensa que "és necessari determinar els costos de l'aigua" i trobar la forma d'"imputar-los als actors implicats". Al mateix temps apunta l'increment del preu de l'aigua en la factura domèstica afavorirà "el consum racional", perquè, segons la seva opinió, "actualment la major part de la gent té la factura domiciliada i ni tan sols sap el que li costa l'aigua".

L'informe també defensa la necessitat d'equiparar els preus de l'aigua en les diferents localitats espanyoles, ja que els nivells varien des dels 0,37 euros de les localitats on l'aigua és més barata i els 2,14 euros de les ciutats més cares. El preu mitjà de l'aigua a Catalunya és d'1,31 euros per metre cúbic, per damunt de la mitja espanyola, situada en 1,18 euros el metre cúbic.

Però els preus espanyols més alts estan molt per sota dels 4 euros per metre cúbic que paguen els ciutadans danesos. L'exemple danès és «modèlic», segons Queralt, perquè "és l'únic país que s'ha pres seriosament la Directiva marc de l'Aigua (DMA), que defensa que el preu que paguen els consumidors domèstics a industrials de l'aigua ha d'ajustar-se al seu valor real per garantir la sostenibilitat financera de la política de l'aigua i per incentivar l'ús eficient d'un recurs escàs.