Els pisos de la ministra

Un pis de lloguer de 80 metres quadrats a les comarques gironines suposa una renda mensual mitjana de 381 euros al mes. Així ho afirmen les estadísques publicades aquesta setmana pel ministeri de l’Habitatge. Qualsevol que visqui de lloguer o que estigui atent als anuncis de les immobiliàries pot comprovar que els preus «oficials» estan molt allunyats de la realitat.
Aquest estudi es presentava pocs dies després de l’informe dels promotors i els API gironins, que situen la renda mensual d’un pis de tres habitacions entre els 515 euros d’Olot i els 697 euros de Girona. O sigui, diferències de preus de com a mínim el 35% respecte a l’estimació del ministeri.
És cert que en els últims temps proliferen estudis sobre el mercat immobiliari i que no tots coincideixen. Fa unes setmanes, la titular d’Habitatge del Govern, María Antonia Trujillo, va carregar durament contra alguns d’aquests estudis perquè contradeien les estadístiques del ministeri. Segons va dir, les estadístiques del govern «són indicadors consolidats» que «han sentat jurisprudència», mentre que els estudis privats són «informacions de part», i per tant ofereixen una visió interessada de la realitat.
Després de fer públics els preus de lloguer i de repassar els alts i baixos que experimenten altres estadístiques del ministeri, com la del preu del sòl –com a mínim a Girona–, la seva credibilitat ha caigut en picat.
Les estadístiques mai ofereixen veritats absolutes, però Trujillo s’hi aferra per justificar la seva tasca al capdevant del ministeri. I s’equivoca si pensa que ella no és part interessada en aquest mercat. Davant un tema tant sensible com elsdel preu de l’habitatge, qualsevol administració ens ven les fites aconseguides i intenta amagar o dissimular les dades que no li són positives.
Tornant a les parts interessades. El Gremi de Promotors i el Col·legi d’API –segurament autors del millor estudi de preus a Girona– qüestionaven els informes que indicaven baixades de preus difosos pels mitjans de comunicació en els darrers mesos. Consideren que la demanda existent en el mercat farà impossible una baixada de preus. Els seus arguments són sòlids: la generació del baby boom s’està emancipant, els immigrants busquen pis de propietat, etc. Jo afegiria una dosi de cautela a aquests arguments perquè hi ha experiències prou properes, com les del Regne Unit, on s’han registrat descenssos espectaculars.

Publicat a Diari de Girona (juny de 2007)